Una vesprada al Mestalla

Unió Musical Milamarina al MestallaPer a veure més fotos punxa aquí

La vesprada va començar plujosa. Jugava el València, que defensava el tercer lloc de la tabla, contra la Reial Societat. Quan els músics arribàrem, l’estadi estava ple de goteres, però la il·lussió i les ganes de festa feien que tots estiguérem preparats per a saltar al camp. La banda sumava uns setenta músics que, formats de sis, i encapçalats pel seu director, Filibert Mira, garantien un bon recorregut. La gespa, ben drenada i compacta, a penes banyava les sabates i el sol ja havia eixit, enlluernant les grades que donaven a l’oest. Després de marcada l’anacrusa, començà a sonar “Pepe Pons” i quan la banda passava i es girava cap al públic, la gent aplaudia amb ganes.

Els jugadors saltaren al terreny de joc i els xiulets i les palmes es combinaven segons foren els forasters o els locals. Una vegada asseguts tots a les grades, tinguérem la sort de vore una primera part molt intensa i dominada pel València, la qual cosa quedà confirmada pels tres gols que ficà a la Reial Societat. Al descans, isquérem de nou al camp, just en el moment que deixà de caure una pluja molt fineta. I de nou recorreguérem el rectangle verd als sons de “Siempre Ferri”, finalitzant amb el “Amunt València” i l’himne de “València”. La segona part ja va ser de tràmit, i l’equip local només hagué de mantindre el magnífic resultat de la primera part. En acabar, els músics enfilàrem l’eixida cap l’autobús i amb el cor ple de joia i el sentiment d’orgull d’haver fet música al Mestalla, tornàrem al poble. Havíem de contar a la fam

V. Xavier Llop

Publicado en Concert, Unió Musical Milamarina y etiquetado .